Sergi diu:
No sé en quin moment de la meua vintena les dones de mitjana edat es van convertir en les meues gurús espirituals, però diria que hi ha un patró molt clar.
Jessie Ware, Róisín Murphy. Trenta sis i quaranta set anys respectivament. Carreres ja establertes i un cert prestigi que tot i que el tenen merescut des dels seus primers treballs, ha vingut amb els anys. El cas és que 2020 els ha permés tornar a l’spotlight de la millor manera possible: Jessie ware ha tret l’àlbum amb millor recepció de la seua carrera i Róisín acaba de treure el seu cinqué album posant encara més alt els estàndards de “millor àlbum disco” de l’any dels àlbums disco.
Amb Jessie no faré referència a l’estètica de Drive perquè ja ho he llegit massa a tot arreu però d’alguna manera escoltar What’s your pleasure és sempre tornar a una nit efervescent i recorrer-la amb la elegància amb què mires al retrovisor quan vas en cotxe de nit. Però quan Jessie arriba a casa de nit, la festa segueix, i podria allargar-se per sempre.
Amb Róisín m’obsessiona l’energia. Hauria de parlar de Róisín Machine però crec que preferisc parlar d’Overpowered. “When i think that i’m over you, I’m overpowered”. Mai una línia tan sencilla havia despertat tan en mi, i això és només l’inici. L’iridiscència de les primeres dos cançons que és pràcticament com respirar neó, els coros masculins de ‘Cheking up on me’, l’altivesa amb que Róisín es mou entre versos (“What do you think you’re gonna find, when you’re checking up on me / Maybe you got something to hide, but I think I always knew”), els riffs de guitarra de ‘Dear Miami’, el calor que emana d’algo tan senzill com “Let me know when you’re lonely babe” si t’ho diu ella, copa de vi blanc en mà, quan ja és tard i tots els pensaments són excuses per demanar calor, contacte o simplement atenció. Però és que l’atenció funciona en bucle si estic escoltant Róisín, sempre hi ha un punt en què els sintetizadors s’accel·leren o entren uns pianos o em perc en una melodia que em porta de nou on era, copa de vi en mà, ulls en totes direccions, tots els pensaments pensant-te a tu. Però passant-me pel forro el que diu diu roisin en els primers cinc segons d’àlbum, pensaré en tu i fingiré que em sobrecarrega, que sóc tot piles ara.
Tot i que m'haguera encantat viure Overpowered en el seu moment - tenia 10 anys quan va eixir -, puc assegurar que ha envellit tan bé que l'escolte molt més que el que acaba de treure. Potser encara estic a uns quants anys d'apreciar Róisín Machine com es mereix, pero de moment, la seqüència 3, 4 i 5 em recupera el cos exactament on me'l deixa Overpowered, només que de la festa d'Overpowered ja fa molts anys i la d'ara és més fosca, però dolça igualment: ‘Something more’ - res és suficient, amants, diners, cançons, vull més -, ‘Shellfish mademoiselle’ - com t'atreveixes a sentenciar-me a una vida sense ballar, quan serà un bon moment? - i ‘Incapable’ - inaccessible, impossible, ni t'esforces en intentar arribar a mi.
No sé en quin moment Róisín Murphy i Jessie Ware es van convertir en les meues gurús espirituals, però ara ja no puc fer res per fer-les fora de totes les meues festes. I quan puguen fer-se (ara mateix, complicat), tornaré a obrir un vi i mencionar lo bé que acompanya la música de les dues, lo fàcil que sembla tenir el cor embolicat en les seues cançons i lo sa que se sent depurar-ho tot al ritme de ‘Primitive’, ‘Save a kiss’, ‘Let me know’ o ‘The Kill’.
Edició: Ariana Grande - Positions, posiciona’t!
Enric: Originalment vaig dir per cert grup de WhatsApp que no pensava escoltar "positions" perquè era era "la perversió de la música i el pop en particular", "és com comprar un tomàquet a amazon en comptes de baixar a la botiga del teu propi carrer". El cert és que he escoltat un parell de cops ara la cançó i no està precisament malament? De fet diria que és millor que la gran majoria de cançons de thank u next, i tot i que melòdicament té la intensitat i evolució d'un guió curt ("-"), l'instrumental throwback i una tornada especialment inspirada fan que sigui sobretot agradable. O sigui que la meva hot take és que... no és dolenta? Escàndol.
Sergi: Si ho férem de l’àlbum ho tindria complicat, perquè hauria de parlar de com després de cinc escoltes tot sona a zona de comfort, però parlant del single ho tinc clar: si això va de ser una ama de casa, posar-se laca i estar caxonda 24/7, canvie de posicions amb Ariana el que faja falta. Especialment canvie de posicions a cada segon de l’estribillo, donar voltes al llit mai havia sonat tan bé.
Júlia: Essencialment subscric al mateix que el Sergi, l'àlbum una mica ja tal, però estem dins de la proposta del single (tot i que per parlar de positions, 34+35, am i right?). Centrant-nos en la positions cançó, però, Miss Ariana ha aconseguit un inesperat consens dins de messy, she got us switching our positions for her. Afegiria, a més, que em dóna la sensació que té la durada perfecta 👌🏻
messy és una newsletter setmanal sobre música escrita per Sergi Aragón, Júlia Gaitano i Enric Llonch. Si ets nou/va, subscriu-te per rebre-la religiosament al teu correu electrònic i sobrecarregar-te de plaer.